[ CAST / CAT ]

No ho dic jo, ni ho va dir Sòcrates

No ho dic jo, ni ho va dir Sòcrates

“Els joves d’ara estimen el luxe, tenen manies i menyspreen l’autoritat. Responen als seus pares, creuen les cames i tiranitzen als seus mestres. Els joves avui en dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el seu menjar i li falten al respecte als seus mestres.” Aquesta cita atribuïda a Sòcrates, no és seva. Ja els agradaria a molts tenir raó des de fa més de dos mil anys! Data de 1953 i crec que en Sòcrates, per aquella època, ja feia temps que no caminava per aquestes terres. És recurrent que els adults parlin d’aquesta manera dels adolescents i joves. Per què tendim a veure’ns a nosaltres mateixos quan érem joves com més responsables? Per què creiem que la nostra joventut va ser més sana i més respectuosa que la dels joves d’avui? Moltes són les preguntes i moltes podrien ser les respostes que expliquin la nostra manera adulta de pensar. Aquí us deixo una que, amb humor i música, podria ser molt vàlida....

Read More

Aprendre sense divertir-te: deixa de ser aigua

Aprendre sense divertir-te: deixa de ser aigua

Recordo que de nen sentia especial predilecció pels adults que em feien riure, fins i tot a l’escola. Aquella professora, professor, que aconseguia treure’ns una rialla a classe tenia la nostra atenció assegurada. Per descomptat, després d’una mica de rebombori i riallades. Ja d’adolescent, l’humor era la forma més segura de relacionar-te a l’institut. A vegades, l’única que et garantia sortir viu d’algunes situacions i superar-ne d’altres una mica cruels. D’adult, descobreixo que aprendre i divertir-se són les dues cares d’una mateixa moneda. Si alguna cosa no diverteix, no ensenya. Si alguna cosa t’ensenya, et diverteix. Així solia començar, fa anys, les sessions grupals amb joves a un centre d’inserció laboral. Hem d’aconseguir dos objectius – els deia – aprendre i divertir-nos. Si el que aprens no t’entusiasma, no et motiva, no et genera una sensació de satisfacció, de poc serveix, ho oblidaràs ràpidament. Si, d’altra banda, l’únic que vols és divertir-te no vull robar-te el teu temps, perquè això ho pots fer en el teu temps lliure, quan tu decideixis i sense més objectiu que la pròpia rialla, amb els amics, de manera espontània. No és possible – concloïa – separar les dues accions, és com voler, dins de l’aigua, separar l’hidrogen de l’oxigen. Es pot, però deixa de ser aigua. ...

Read More